—Qui formeu el grup?

—Som quatre: el Fernando a la ba-teria, IAbel al baix, el Charlie a la guitarra i jo que, com que no sé tocar res, canto.

—Quan vau decidir formar el grup?

—Fa més o menys uns 20 anys. Vam veure un anunci en una revista i ens hi vam apuntar perquè no shavia de saber tocar.

—Don ve el nom?

—Va sortir perquè dèiem molt me cagon la polla, i records no sabíem què volia dir disc en anglès, ja que no en sabíem, sinó que ho vam po-sar pel sentit dels rècords de latletisme.

—Quants discs heu tret? Quin és el millor?

—De diferents cançons lun de laltre, nhem tret deu. És molt difícil triar un disc o una cançó que magradi més que els altres perquè tots expliquen una mica com ha anat la nostra vida i no magrada tenir favoritismes.

En traurem un de nou el 22 daquest mes de novembre, que lhem estat gravant entre setembre i octubre.

—Com ha anat la gira?

—Bé; aquest any i lany passat hem tocat molt i potser hauríem de tocar una mica menys.... Ara, a descansar!

—Per què es va suspendre el concert de Barcelona?

—Perquè estàvem a lestudi i un de nosaltres va caure de les escales metàl·liques (Iestudi té dos pisos i a les escales no hi ha barana) i va tenir un esquinç a la mà. Sort que no es va trencar res perquè sinó els hauríem dhaver suspès tots!

—Quan tenies 18 anys, vas celebrar la festa de quintos?

—Sí, pero solament per emborrat-xar- me. Però no entenc el vostre pensament quan ens truquen per tocar a concerts de quintos amb el que nosaltres cantem... Quan jo ho feia, celebrar la festa era com acceptar-ho i estar encantats de la vida de fer la mili. Aquí suposo que és una festa del poble i que la mili us és igual.

—Què opines daquest concert?

—Està bé, perquè als Brutal Thin i al Manolo els conec. A laltre grup, el del poble, no lhe pogut veure per-· què estava amb la meva filla. A més, els pobles i els llocs petits (locals de 800-1.000 persones) ens agraden.

—Després de tocar, baixareu a la pis-ta i donareu negoci als quintos?

—Depèn del dia que tinguem, som bastant normals dins el que cap.

Però no crec que faci gaire negoci perquè a nosaltres ja ens donen beure i si vaig a la barra no ens el volen cobrar.

—Com són els punks? Com es defineixen? Què és un punk?

—És una persona que té les idees una mica a la contra de com va el món. El nom no importa perquè hi ha hagut gent així a totes les èpoques, pel que he llegit als llibres. Una vegada vaig llegir un llibre que deia que els soldats romans, quan entrava Juli Cèsar triomfant de les seves victòries amb els gals o altres exèrcits, podien dir-li puyas (paraules punyents) com per exemple burlar-se del seu perruquí... aquestes per-sones que gosaven dir-li tot el que pensaven eren uns punks, aquells eren els meus ídols.

Els punks són aquelles persones que van a la contra perquè les coses estan malament tot i que saben que les possibilitats de canviar-les són zero.

—Creus que aquest moviment es perdrà?

—Jo crec que es van equivocar quan li van posar nom, perquè quan li poses nom a una cosa és una etiqueta i, dalguna manera, ja sha acabat en aquell mateix moment; després cadascú veurà el que fa...

Vaig treure una cançó que deia que molts punks només tenien la roba i laspecte però que el sentiment no hi era, això és el que posa en perill el moviment, però jo crec que sempre hi haurà persones que aniran a la contra.

—El lema:

—Vas aprenent, aprenent i aprenent de la vida i al final.... simplement et mors.